Els problemes de salut poden presentar-se de diferents formes.

•   Algunes persones tenen símptomes que es veuen a simple vista, mentres que altres són menys evidents.

•   Alguns problemes de salut són temporals, mentres que altres són permanents i suposen una lluita constant tots els dies.

•   Alguns tenen cura i es poden tractar, mentres que altres són degeneratius o inclús poden posar en perill la vida de la persona.

 La gent jove també pot patir problemes de salut com estos. En este article coneixeràs a quatre jóvens que conviuen amb una malaltia. Si també és el teu cas, potser t’anime la seua experiència.

•  GUÉNAELLE

•  ZACHARY

•  ANAÏS

•  JULIANA

 GUÉNAELLE

 Lo més complicat per a mi és acceptar les meues limitacions. Vullc fer moltes coses, però cada dia m’he d’adaptar a com em trobe.

 Patisc un trastorn neuromuscular que impedix que el meu cervell transmeta la informació a la resta del meu cos correctament. Això implica que a voltes, qualsevol part del meu cos comence a tremolar o es quede paralitzada. Em costa fer coses senzilles com menejar-me, parlar, escriure, llegir i entendre als altres. Quan no puc més, els ancians de la meua congregació oren amb mi. Això em tranquil·litza i em fa seguir avant.

 Siga quina siga la prova que afronte, sent que Jehovà sempre està al meu costat, i no vullc que la meua malaltia m’impedisca servir-lo plenament. La meua prioritat és ajudar als altres a que coneguen la promesa que Jehovà ens fa en la Bíblia. Allí ens assegura que la terra serà un paradís on no hi haurà patiment (Apocalipsi 21:1-4).

 Pensa en açò: Com pots imitar a Guénaelle i mostrar compassió als altres? (1 Corintis 10:24)

 ZACHARY

 Quan tenia 16 anys em van diagnosticar un càncer molt agressiu en el cervell. Els metges em van donar 8 mesos de vida. Porte lluitant per la meua vida des d’aquell moment.

 La zona del cervell on tinc localitzats els tumors fa que tinga paralitzat el costat dret del cos. Com no puc caminar, necessite que sempre hi haja algú en casa per a ajudar-me.

 A mesura que avança la meua malaltia, se’m fa més difícil comunicar-me. Jo era una persona molt activa, m’encantava fer esquí aquàtic, jugar a bàsquet i a vòlei. I com soc testimoni de Jehovà també predicava molt. Crec que poca gent pot entendre lo que significa perdre la capacitat de fer coses que t’agraden tant.

 Les paraules d‘Isaïes 57:15 m’animen molt perquè m’asseguren que Jehovà cuida de mi, ja que està al costat d’aquells que «se senten desfets i enfonsats». Isaïes 35:6 també m’agrada molt perquè Jehovà em promet que podré tornar a caminar i a adorar-lo amb salut perfecta.

 Encara que a voltes se’m fa molt difícil afrontar la meua malaltia, estic segur que Jehovà m’està ajudant. Gràcies a l’oració sempre tinc algú amb qui parlar quan estic de baixó o em fa por morir-me. Estic convençut que res em separarà de l’amor de Jehovà (Romans 8:39).

 Zachary va faltar als 18 anys, dos mesos després d’esta entrevista. Fins a l’últim moment, va mantindre forta la seua fe en la promesa de Déu de ressuscitar en un paradís en la terra.

 Pensa en açò: Igual que Zachary, com pot ajudar-te l’oració a enfortir la teua relació amb Déu?

 ANAÏS

 Quan tenia només uns dies de vida, vaig patir una hemorràgia cerebral que afectà a tot el meu cos, però en especial a les meues cames.

 Hui en dia, puc recórrer distàncies curtetes amb l’ajuda d’un caminador, però de normal necessite una cadira de rodes per a moure’m. També patisc espasmes que em fan difícil dur a terme tasques amb precisió, com per exemple escriure.

 A més dels reptes que suposa la meua situació, rebre tractament tampoc ha sigut fàcil. Des que tinc memòria he estat rebent sessions de fisioteràpia unes quantes voltes per setmana. Em van operar per primera volta quan tenia cinc anys, i he passat pel quiròfan tres voltes més. Les dos últimes voltes que m’operaren se’m va fer especialment difícil, perquè vaig estar tres mesos fora de casa mentres em recuperava.

 La meua família m’ha ajudat molt perquè en casa tots ens prenem les coses amb humor, i això m’anima quan estic de baixó. Com no puc fer-ho a soles, ma mare i les meues germanes m’arreglen perquè vaja guapa. És una llàstima que no puga dur tacons. Bé, una volta de xicoteta ho vaig conseguir quan em vaig ficar a gatejar amb els tacons a les mans. Tots ens riguérem molt!

 M’esforce perquè la meua malaltia no siga el centre de la meua vida. Per exemple, estudie idiomes. I encara que està clar que no puc fer surf ni snowboard, cosa que m’encantaria, faig natació, que tampoc està gens malament. Com soc testimoni de Jehovà, m’encanta eixir a predicar i compartir la meua fe amb els altres. La gent amb qui parle sol atendrem molt bé.

 Els meus pares m’ensenyaren des de xicoteta que la meua malaltia no anava a durar per sempre. Per això, des de ben prompte he desenvolupat la meua pròpia amistat amb Jehovà. A més, he enfortit la meua fe en la promesa que ell ens fa d’eliminar tot el patiment, inclús el meu. Açò em dona les forces per a seguir avant (Apocalipsi 21:3, 4).

 Pensa en açò: Igual que Anaïs, què pots fer perquè la teua vida no gire entorn a la teua malaltia?

 JULIANA

 Patisc una malaltia autoimmune molt dolorosa que pot afectar el cor, els pulmons i la sang. A mi ja m’ha afectat els renyons.

 Quan tenia 10 anys, em van diagnosticar lupus, una malaltia que em causa dolor, esgotament i canvis d’humor. A voltes em sent que no valc res.

 Als 13 anys, una testimoni de Jehovà va tocar a ma casa. Em va llegir Isaïes 41:10 on Jehovà Déu diu: «No tingues por, perquè estic amb tu. [...] Amb la meua mà dreta de justícia, de veres et sostindré». Després d’això, vaig començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis. Ara, huit anys després, servisc a Déu amb tot el cor i estic decidida a no deixar que la meua malaltia controle la meua vida. Sent que Jehovà m’ha donat «el poder que va més allà del que és normal». Gràcies a això, puc mantindre una actitud positiva (2 Corintis 4:7).

 Pensa en açò: Igual que Juliana, com pot ajudar-te Isaïes 41:10 a mantindre una actitud positiva?