Coneixes algun jove que estiga lluitant contra un problema de salut greu? ¿O eres tu mateix qui patix una malaltia o una discapacitat que t’impedix disfrutar de coses que altres jóvens sí que poden fer?

 Si és aixina, és normal que a voltes et desanimes. No obstant, en la Bíblia trobem dos idees molt reconfortants.

•   Jehovà Déu, el teu Creador, sap molt bé pel que estàs passant. És més, ell es preocupa per tu (1 Pere 5:7).

•   El propòsit de Jehovà Déu és acabar amb totes les malalties! Pots llegir-ho en la Bíblia en Isaïes 33:24 i Apocalipsi 21:1-4.

 Un muntó de jóvens que estan passant per problemes de salut han vist que la fe en Déu i en les seues promeses els ajuda a aguantar-los. Veiem quatre exemples.

•  YEIMY

•  MATTEO

•  BRUNA

•  ANDRÉ

 YEIMY

 Quan tenia 11 anys, ja necessitava una cadira de rodes per a anar a qualsevol lloc. No soc capaç inclús de fer faenes senzilletes, com alçar objectes xicotets.

 Als cinc anys, em van diagnosticar distròfia muscular, una malaltia degenerativa que em limita moltíssim. A voltes, em desanime perquè no puc fer les mateixes coses que els altres de la meua edat fan. Però els meus pares i els germans de la congregació em donen molt de suport físic, emocional i espiritual. Per exemple, com soc precursora els germans solen acompanyar-me a fer els meus cursos bíblics.

 Jesús va dir que cada dia té els seus propis problemes (Mateu 6:34). Aixina que intente pensar solament en el dia de hui sense preocupar-me pel dia de demà i em pose metes que sé que puc alcançar. Estic desitjant que arribe el nou món que Déu ha promés on puga disfrutar de «la vida verdadera» i ja no tinga esta malaltia (1 Timoteu 6:19).

  Pensa en açò: A Yeimy, li ajuda posar-se metes realistes. Podries tu també fer lo mateix? (1 Corintis 9:26)

 MATTEO

 Em va començar a fer mal l’esquena quan tenia sis anys i, al principi, els metges pensaven que era degut al creixement. Un any després van descobrir que tenia un tumor per tota la columna vertebral.

 Em van operar, però el cirurgià només em va poder llevar un 40 per cent del tumor. I després, en dos mesos, va tornar al seu tamany original. Des d’eixe moment, m’han fet moltes proves, m’han donat molts tractaments, i m’he endut moltes decepcions.

 A voltes, el tumor em fa tant de mal que és com si m’estigueren apunyalant tot el cos, però sobretot en l’esquena i el pit. Aixina i tot, intente no obsessionar-me amb la meua situació. Pense que també n’hi ha gent que està passant per situacions terribles i, amb tot, mantenen una actitud positiva. Lo que més m’ajuda a ser positiu és tindre plena confiança que Jehovà complirà la seua promesa d’acabar amb tot el patiment (Apocalipsi 21:4).

  Pensa en açò: Igual que a Matteo, com et pot ajudar a aguantar pensar que Déu algun dia acabarà amb tot el patiment? (Isaïes 65:17)

 BRUNA

 Com no es nota que estic malalta, alguns pensen que no tinc ganes de fer faena. Però la realitat és que tot se’m fa una muntanya, com fer la faena de casa, estudiar o inclús alçar-me del llit.

 Als 16 anys, em van diagnosticar esclerosi múltiple. És una malaltia debilitant i progressiva que no solament m’ha afectat a l’hora de treballar sinó que tampoc em permet participar en les activitats cristianes tant com m’agradaria. Lligc constantment 1 Pere 5:7, que diu: «Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix es preocupa de vosaltres». Em dona forces pensar que Jehovà es preocupa per cada un de nosaltres individualment, i açò continua enfortint-me fins al dia de hui.

Pensa en açò: Igual que Bruna, com pot beneficiar-te descarregar les teues preocupacions en Jehovà? (Salm 55:23 [v. 22 en altres bíblies])

 ANDRÉ

 Algunes persones em tracten com si tinguera 10 anys. I no els culpe, perquè la realitat és que ho parec.

 Quan tenia dos anys, em van diagnosticar una classe rara de càncer que va començar en la medul·la espinal i es va estendre fins al cervell. Els metges van aconseguir controlar la malaltia, però els tractaments afectaren el meu creixement. En l’actualitat, només medisc 1,37 metres. Aixina que molts pensen que estic enganyant-los quan els dic que tinc 18 anys!

 En la congregació, els germans em tracten amb molta dignitat. No em fan brometes, com feien els xiquets de l’escola on anava. Intente no desanimar-me a pesar de la meua situació. De fet, lo millor que podria passar-li a algú, m’ha passat a mi: conéixer a Jehovà! Vinga lo que vinga, estic segur que Jehovà cuidarà de mi. Pensar en el meravellós nou món que Jehovà ens ha promés m’ajuda a ser positiu (Isaïes 33:24).

  Pensa en açò: Per què conéixer a Jehovà, com va fer André, és «lo millor que podria passar-li a algú»? (Joan 17:3)