PREGUNTES QUE ES FAN ELS JÓVENS

Què faig si la gent parla de mi?

valencià
Què faig si la gent parla de mi?
https://cms-imgp.jw-cdn.org/img/p/502013330/univ/art/502013330_univ_sqr_xl.jpg
ijwyp art. 23

PREGUNTES QUE ES FAN ELS JÓVENS

Què faig si la gent parla de mi?

Què faig si la gent parla de mi?

 Per què fa mal

 Quan es xafardeja o es parla malament d’algú, normalment hi ha una mala intenció darrere, com quan es conta una mentira per a arruïnar la reputació d’una altra persona. Però, encara que no es faça amb mala intenció, pot fer molt de mal, especialment si prové d’algú en qui confiaves [Salm 55:13-15 (vv. 12-14 en altres bíblies)].

 «Em vaig enterar que una amiga anava parlant de mi i deia que jo era una egoista i que no em preocupava pels altres. Em vaig sentir molt dolguda. No m’entrava en el cap per què havia dit una cosa aixina.» (Ashley)

 Realitat: Sense importar si la persona que ha escampat el xafardeig és un bon amic o no, a ningú li agrada que es parle malament d’ell.

 La mala notícia: no sempre pots evitar-ho

 La gent parla d’altres per diferents raons. Estes són algunes:

 Per interés sincer. Les persones som sociables per naturalesa. Per això és normal parlar amb altres (i d’altres). De fet, la Bíblia ens anima a mostrar interés personal pels altres (Filipencs 2:4).

 «Parlar dels altres és el millor tema de conversació que hi ha.» (Bianca)

 «He de reconéixer que m’agrada enterar-me de com li va a la gent i comentar-ho amb els altres. No sé per què, però és molt divertit.» (Katie)

 Per avorriment. En temps bíblics, hi havia persones que «en el seu temps lliure [...] només feien que contar o escoltar coses noves» (Fets 17:21). Hui en dia passa igual.

 «A voltes, quan no passa res interessant, la gent s’inventa coses per a tindre alguna cosa de què parlar.» (Joanna)

 Per falta d’autoestima. La Bíblia advertix, i amb raó, contra la tendència a comparar-se amb els altres (Gàlates 6:4). Desgraciadament, alguns intenten dissimular els seus sentiments d’inferioritat parlant malament d’altres.

 «Que algú xafardege diu molt de la classe de persona que és. A sovint, vol dir que li té enveja a la persona de la que està parlant. Estes persones escampen rumors per a sentir-se millor amb ells mateixos, per a estar convençuts que són millors que els altres.» (Phil)

 Realitat: T’agrade o no, la gent parlarà dels altres, i això t’inclou a tu.

 La bona notícia: pots posar remei

 És probable que no pugues evitar que la gent parle de tu, però sí que pots decidir com reaccionar. Si t’enteres que circulen rumors sobre tu, tens dos opcions:

 OPCIÓ 1: Ignorar-los. A sovint, la millor solució és passar-los per alt, especialment si són de poca importància. La Bíblia diu: «No t’irrites massa de pressa» (Eclesiastés 7:9).

 «Van començar a dir que estava eixint amb un xic, però jo ni el coneixia! Era tan ridícul que em va fer riure i tot.» (Elise)

 «Una bona reputació és la millor defensa contra les xafarderies. Inclús si s’escampa un rumor sobre tu, poca gent se’l creurà si tens una bona reputació. La veritat sempre acaba imposant-se.» (Allison)

 Consell: Escriu el que han dit de tu i com t’ha afectat. Una volta ho hages expressat, et serà més fàcil oblidar-ho. De fet, la Bíblia diu: «Digueu el que vullgueu en el vostre cor» (Salm 4:4, Versicles de la Traducció del Nou Món).

 OPCIÓ 2: Parlar amb la persona que ha escampat el rumor. Hi haurà casos en què el rumor és tan greu que hauràs de parlar amb la persona que l’ha escampat.

 «Si parles amb qui ha estat xafardejant sobre tu, aprendrà a anar amb compte amb el que diu, ja que al final tot acaba eixint a la llum. Açò també pot aclarir les coses i arreglar el problema.» (Elise)

 Abans de parlar amb la persona que ha escampat rumors sobre tu, pensa en estos principis bíblics i fes-te les següents preguntes:

  •   «Respondre a un assumpt abans d’escoltar els fets és absurd i humiliant» (Proverbis 18:13, Versicles de la Traducció del Nou Món). «Tinc tota la informació? És possible que la persona que m’ho ha contat no ho haja entés bé?»

  •   «Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos» (Jaume 1:19). «És este el millor moment per a tractar el tema? Seria millor esperar fins que els ànims estiguen més calmats? Estic fent una muntanya d’un gra d’arena?»

  •   «Feu als altres tot el que voleu que vos facen» (Mateu 7:12). «Si jo estiguera en el seu lloc, com m’agradaria que em parlaren? Quan i on preferiria que ho feren? Quin to m’agradaria que gastaren?»

 Consell: Abans de parlar amb la persona que ha escampat el rumor, escriu el que vols dir-li. Després d’una o dos setmanes, torna-t’ho a llegir i comprova si vols fer algun canvi. A més, parla del que penses fer amb un dels teus pares o amb algun amic madur i pregunta-li la seua opinió.

 Realitat: Com moltes coses en la vida, el xafardeig no sempre es pot controlar, però això no vol dir que ell t’haja de controlar a tu.